El Tribunal Superior de Justícia de Balears ha estimat parcialment el recurs d'un vianant que va ser atropellat per dos cavalls desbocats quan passejava amb la seva família i incrementa la indemnització a 11.705,27 euros que hauran de pagar l'Ajuntament de Maó i l'entitat SegurCaixa Adeslas, d'una banda, i els dos propietaris dels animals, per un altre, per les lesions produïdes.

L'origen del litigi és el 8 de setembre de 2016 durant els festejos de la localitat menorquina. Segons el relat del Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Palma, un cavall negre amb genet transitava per un carrer quan va passar per una finca on n’hi havia un altre a l'interior d'un garatge, de color blanc, mentre el rentaven es va escapar. Tots dos van iniciar una carrera desbocada fins que un dels animals va atropellar al demandant mentre passejava amb la seva família.

La sentència va apreciar responsabilitat municipal del 75%, perquè l'Ajuntament era l'organitzador del festeig. També que una tercera part de la quantitat en què s'havia de concretar la responsabilitat recauria en l'amo del cavall blanc per no haver evitat que escapés i que l'altra tercera part recauria en el propietari del cavall negre, perquè la seva filla, que ho muntava, no va tenir la perícia exigible per a evitar que es desboqués en espantar-se. Finalment, va apreciar la culpa del 25% del demandant per considerar que es va descurar malgrat que el consistori havia senyalitzat els carrers amb indicacions de precaució amb una imatge d'un genet a lloms d'un cavall. La decisió li va reconèixer una indemnització de 8.788,95 euros i fou recorreguda.

En el seu recurs, el vianant va sol·licitar que la indemnització atengués al dictamen mèdic que va aportar i no al fixat pel perit judicial, que és el que va ser acceptat en la instància, criteri que la Sala comparteix. Els magistrats fonamenten que aquest informe, emès per un doctor especialista en medicina legal i forense, “es limita a recollir la història clínica i valorar seqüeles sense arribar a determinar les raons de la correlació entre aquelles i aquestes. No explica, en les seves conclusions, la raó de l'evolució en funció de les lesions benvolgudes en l'informe de primera urgència (…) pel que no pot servir de dictamen per a determinar el nexe mèdic entre l'esdevingut el dia en què va ser atropellat i quan va ser examinat”.

Pel que fa a la seva pretensió de quedar fora de tota culpa, la Sala aprecia que passejava correctament amb la seva dona i el seu fill; afegeix que, si bé és cert que els cartells observen la necessitat de cura davant el trànsit dels cavalls, aquesta exigència s'estén -i limita- al trànsit corrent de cavalls, que no han de ser molestats pels vianants. “Per tant -continuen els magistrats- davant cavalls desbocats, corrent d'aquest mode per les vies públiques i amenaçant amb això la integritat de tots els vianants, en definitiva, res li és exigible” i en aquest cas va fer “l'única cosa que va poder”, cobrir al seu fill perquè no fos colpejat sense que pogués evitar ser-ho ell.

Per tot això, la Sala de lo Contenciós administratiu estima parcialment el recurs, però únicament perquè aprecia concurrència de culpes, de manera que la indemnització queda fixada en la quantitat de 11.705,27 euros, havent de ser abonada a parts iguals, com ha fixat la sentència apel·lada.

La sentència no és ferma.